MONTE PERDIDO XTREM

MÉS QUE UNA CARRERA… gràcies per fer-me sentir viu!


El passat cap de setmana del 17 i 18 de Juliol he tingut la sort de participar en la que és per a mi la millor “carrera” que he fet fins ara. M’espantava un poc, ja que mai havia corregut este tipus de travessies per alta muntanya. Però era algo especial, corria amb un grup de persones que fan traure totes les teues forces, deixant-se tota la seua vida per fer-te sentir part de la seua família… per una il·lusió… la muntanya.
La Monte Perdido Extrem és una travessia que li pega la volta al Monte Perdido, passant per uns quants refugis de muntanya. Els refugis pels quals passa la ruta són: Pineta, que és el d’eixida i arribada, Espuguettes i Sarradets en territori francés, i el conegut refugi de Góriz, en els peus del Monte Perdido.
En principi el recorregut té uns 47 km., però com encara queda neu a les cotes més altes del recorregut, nosaltres hem fet la variant llarga, per a no passar per Tucarroya i per la Punta de las Olas, ja que en estos trams queda gel, i els guardes ens van aconsellar fer la variant llarga de 52 km. A més ens vam perdre en la zona de Gavarnie, on vam tindre molta boira per davall dels 1.800 metres. Vam estar 1h20’ fora de la ruta, fent al final uns 61 km. El desnivell positiu va ser de 4.030 m. i l’acumulat 8.060 m.
El nostre repte, fer la travessia en menys de 22 hores.

Es pot dir que este viatge ha arribat en un moment de la meua vida on moltes desil·lusions i perjuís s’han anat allunyant del meu cap i podia acostar-me a un altre món amb l’entusiasme d’observar i aprendre, amb la ment un poc més oberta.
Dos dies en la muntanya m’han aportat tant com mesos de treball interior i meditació diària en la nostra civilització.
Si, també era una “competició esportiva”,però en eixe aspecte desapareixen els rivals, tot acaba sent una lluita contra tu mateix de la qual he eixit també molt reforçat.
El Parc Nacional del Monte Perdido és un lloc que et va atrapant a poc a poc. Sempre vaig pensar que no se m’havia perdut res allí, en un dels trams més espectaculars del recorregut,on anàvem seguint la denominada “Alta Ruta Pirinenca (HRP)”, per l’espectacular pujada dels Escalettes, on contemplem la cascada de Gavarnie i les seues parets (hi ha parets verticals de 1.500 m.), quan des de l’alt de la muntanya vaig poder observar la majestuositat del paisatge, vaig sentir que m’estava omplint, el no tindre a la vista cap límit de pisos, fàbriques, llums, cotxes… per cap part, et dóna una altra dimensió.
Les paraules no poden plasmar mai este tipus d’experiències.
La companyia de Vicent Peris, Lucas Boix i Jose Valls, han fet de la MONTE PERDIDO XTREM algo més que una “carrera”, sent la millor aventura esportiva on haja participat.

Una imatge val més que mil paraules… es lo que tots sabem, i que d’alguna manera podria definir el que ha sigut este cap de setmana, no m’ixen les paraules per a poder descriure enorme bellesa de paisatges, de rutes, d’impressions, de comentaris realitzats, dels minuts i segons viscuts junt amb el grup, hem aconseguit arribar a eixe estat mental on sentim i sentim la nostra respiració, cada camallada, on s’esfumen per segons els nostres torturadors pensaments i ens n’adonem que pertanyem a un mon més gran que el que ens han fet pensar. Per mil·lèsimes de segon hi ha hagut una bretxa on es fon el nostre cos, ment i ànima, emportant-nos a un altre estat, només d’ací, de la calma i la quietud que hem sentit en cada racó del recorregut per el Monte Perdido pot eixir la motivació, i he sigut capaç de ser conscient que la felicitat, de vegades, està dins de nosaltres i que un sol paisatge ens pot omplir moltes més vegades que les mil paraules.


Ací vos deixe la crònica que ha realitzat el meu company Vicent Peris, definix perfectament i millor de lo que jo ho podria fer el que hem viscut en la Monte Perdido Xtrem:

“Tres castellonencs i un valencià, els primers “Finishers” de Monte Perdido Extrem Non-Stop.

Com diuen els guardes del Refugi de Pineta, hem segut els primers en guanyar-nos l’entrepà de mortadela.

La Monte Perdido Extrem és una travessia que li pega la volta al Monte Perdido, passant per varis refugis de muntanya. Normalment els muntanyers, fan aquesta travessia en 3 dies. L’organització, a més de la travessia, dona també l’opció de fer-la en modalitat Non-Stop, en menys de 22 hores, tot un repte. Organitzar una cursa, al transcòrrer la ruta per dins del Parc Nacional d’Ordesa, no és possible. Per això des de juny fins a setembre, la “cursa” es pot fer quan es vullga. A mesura que la gent la vage fent, l’organització anirà confeccionant una classificació.

Nosaltres vam anar quatre companys, Lucas Boix de Sueca (Club La Faixa), José Valls de Borriol (C.M. La Pedrera), David Mundina de Sant Joan de Moró (Running Team Trangoworld, i patrocinat per Ajuntament de Moró, Rte. Can Bou i Pub Tropical) i jo, Vicent Peris d’Atzeneta del Maestrat (Running Team Trangoworld).

El recorregut és dur, bonic, tècnic, exigent,..….en definitiva EXTREM, ESPECTACULAR.

En principi té 47 km., però com que encara queda neu a les cotes més altes del recorregut, nosaltres vam tindre que fer la variant llarga, per a no passar per Tucarroya i per la Punta de las Olas, ja que en aquestos trams quedava gel, i en material lleuger per a córrer, els guardes ens van aconsellar fer aquesta variant de 52 km. A més ens vam perdre en la zona de Gavarnie, on vam pillar molta boira per baix dels 1.800 metres. Vam estar 1h20’ fora de la ruta, fent al final uns 61 km. El desnivell positiu va ser de 4.030 m. i l’acumulat 8.060 m.

El recorregut inclou 2 quilòmetres verticals. Un d’eixida en un ascens de 1.190 m. fins a Puerto Nuevo o Lera. I un altre des de l’Hotel du Cirque de Gavarnie fins La Brecha de Rolando, en un ascens de 1.210 m. També una altra pujada des de Fonblanca fins al Collao de Pineta de 750 m. I una baixada kamikaze final de 1.150 m. que té de tot: trams de roca, pedra solta, trams per a destrepar, bosc. És una flipada de recorregut, on lo que menys hi ha, és terreny còmode per a córrer.

De tota la ruta, per a mi el millor tram és el que va des de l’Hotel du Cirque de Gavarnie fins a Casteret. Ací tenim un dels quilòmetres verticals dels que parlàvem abans, on anàvem seguint la denominada “Alta Rura Pirenaica (HRP)”, per la espectacular pujada de Les Escalettes. Llàstima de la boira que hi havia, ja que les vistes de Gavarnie des d’ací, ens van dir al refugi que són les millors de la ruta. Àngel, guarda del refugi ens va dir: “Os habéis perdido las mejores vistas. No te das cuenta de la majestuosidad de la cascada de Gavarnie y de sus paredes (hi han parets verticals de 1.500 m.) hasta que ves la cascada entera con personas al pie de la misma. En invierno, Gavarnie es sobrecogedor, es el valle del silencio y de la muerte”. Aquestes paraules se m’han quedat gravades.

Aquesta pujada de la que parle acaba a La Brecha de Rolando. Als últims 250 m. d’ascensió per arribar a La Brecha, hi havia molta neu, i ens vam tindre que posar els crampons per a sabatilles que portàvem. I el tram que hi ha des de la Brecha fins a Casteret passant per el Paso de Los Sarrios es espectacular.

Els refugis per els que passa la ruta són: Pineta, que és el d’eixida i arribada i on el tracte que ens van donar els guardes va ser inmillorable, Espuguettes i Sarradets en territori francés, i el més que conegut refugi de Góriz, als peus del Monte Perdido i un dels refugis més transitats del Pirineu.

Finalment el temps que vam emplear en fer la ruta va ser de 12h26’. En principi teniem pensat fer unes 10 hores, però el temps que vam estar perduts i el no conéixer el recorregut i els dubtes que això et fa tindre en alguns llocs, van fer aumentar aquest temps inicial. Ara que ja coneixem la ruta i que ja hem disfrutat d’ella, ja estem pensat en tornar l’any que ve a fer un bon crono, sense perdre’s, sense dubtes, no fent quasi gens de temps als refugis i sense càmera de fotos. En definitiva, a la feina, com a qualsevol altra cursa. Però això serà l’any que ve.”

Podeu vore les fotos que vam fer al següent enllaç: http://picasaweb.google.es/vicentperis/21MontePerdidoExtremNonStop170710#. I en poc dies faré una crònica més extensa, en més detalls que estarà al blog de baix.

Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!

Vicent Peris Gómez
http://atopeeeeeeeeee.blogspot.com/

Anuncios

Una respuesta a “MONTE PERDIDO XTREM

  1. Uf, vaja experiència.He disfrutat molt vegent les vostres fotos i el reportatge de vídeos m'ha fet riurer de lo més. Com be dius no es pot explicar, hi han sensacions que valen més que tots els diners del món i pràcticament no costen res. Bueno sí, costen saber vore's a u mateix, sabe explorar-se i saber sentir-ho i adonar-se.En fi, si em deixes agregue aquest blog al meu, així podré tornar a compartir locures amb algú que també les viu.Fins prompte i que vaja be.Ana.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s