XICOTETA REFLEXIÓ.

Des de principis de Setembre estic entrenant a un equip de futbol base de xavals de L’Alcora, infantils per a ser més exactes (11-12 anys). El cas és que, al treballar amb ells estos mesos, m’han fet reflexionar sobre una sèrie de coses que m’han fet girar la vista cap arrere amb gran melancolia i m’han fet pensar en la pregunta següent: tant ha canviat l’esport i amb ell la nostra societat?, o és al contrari i és la societat la que ha canviat a l’esport?…


Tirant la vista cap arrere, m’adone que abans l’esport era més natural, per exemple, em vaig “enamorar” del ciclisme en l’època d’Indurain, Chiapuchi, Pantani… on s’atacava fins que un no podia més, es deixava la pell en l’asfalt, ningú et recordava pel pinganillo que et reservares, que anares a roda o que no t’interessava ficar-te en eixa escapada…
Em va apassionar el futbol i el caràcter de Guardiola en el Dream Team, o la passió i la lluita amb què barallava cada baló Luis Enrique en cada partit…
En canvi ara, els xavals miren més si les bótes que porten són les de Cristino Ronaldo o Messi…
Quins valors estem inculcant als nostres jóvens i futurs esportistes del demà? Amb una societat tan materialista, quin reflexe donem als més jóvens? La meua resposta és que, un futbolista ganya més de 5 milions d’euros a l’any i un atleta sempre esta queixant-se de que no ganya un duro, llavors, està clar quina serà l’elecció d’un pare i el seu propi fill de cara al futur, no? Han de guanyar més els atletes perquè es dediquen més els xiquets al seu esport?

Potser el problema siga que ja no hi ha la cultura del sacrifici ni de fer les coses que t’agraden sense esperar sempre els diners…
Estem perdent la finalitat que te el joc i l’esport en la nostra joventut?

Piaget i Huizinga van definir el joc com: “una activitat que proporciona satisfacció, plaer, gaudi, que és espontània, voluntària i lliurement triada, que proporciona un aprenentatge i una interlocutòria expressió, descobrint el món exterior i d’un mateix, sent una activitat creadora i seriosa.”

Si ens centrem en aquesta definició, creus que els jóvens de hui en dia trien lliurement l’esport que volen practicar per la satisfacció que reben, o més induïts pels pensaments materialistes dels seus pares? Busquen un aprenentatge i una socialització, o busquen un millor futur esdevenidor?…

Afortunadament, crec que en l’esport en què em moc en estos moments, seguix veient-se el valor del coratge, de la ràbia, de l’esperit de sacrifici… i que guanye el millor…

Quina és la teua opinió?…
Si com Cagigal ens expressa que: “el joc constitueix el somriure de la societat“, ara ja se perque estem en crisis…

Anuncios

Una respuesta a “XICOTETA REFLEXIÓ.

  1. No ha canviat l'esport, ni la forma de jugar, sinó hem canviat nosaltres, la societat, hem deixat arrere uns valors (com tu deies abans)que ens feien ser millors persones, com ara sacrifici, el respecte, el esforçar-se per aconseguir alguna cosa, (i quina motivació i satisfacció més gran quan ho aconseguies eh!!) però per desgràcia tot açò s'està perdent.Els xiquets d'avui en dia tenen uns altres referent "educatius", uns models que només fan més que fomentar el cosumisme i el aconseguir tot sense esforçar-se, ja que… per a que cal esforçar-se si sempre m'ho han donat tot? eixe és el problema, que avui en dia no es valora res, i tindriem que començar tothom per canviar eixa mentalitat…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s